Ecologia

Factors abiótics

    Climàtics:
     - Llum. A l'aigua només hi accedeixen els organismes més superficials. A la terra, també hi ha competència en zones frondoses per poder accedir-hi.
        - Temperatura. Alguns éssers vius no poden viure a la temperatura que viuen altres.
        - Aigua: Cal que plogui o els éssers vius puguin accedir a l'aigua per poder viure. Si no hi ha aigua, moren.
       - Pressió atmosfèrica.
     No climàtics:
         Factors del sòl: La composició química del sòl, el seu pH, salinitat, etc. fa que algunes espècies vegetals puguin o no sobreviure en ell.
       - Factors del medi aquàtic: La concentració d'O2, de CO2 dissolt, el grau de salinitat, l'existència de corrents, etc., limita el desenvolupament d'alguns organismes.

​

Factores biòticos

Aliment. Si no disposen de suficient aliment, la població haurà de ser menor.
  -Relacions interespecífiques. El nombre de depredadors limita el nombre de preses, i viceversa.
   -Relacions intraespecífiques. Les relacions que s'estableixen entre individus de la mateixa espècie també poden limitar la seva existència.

​

Adaptacions principals

La supervivència d'una espècie depèn de la capacitat d'adaptació als canvis que es produeixin en el medi en què viuen. El procés d'adaptació pot ser ràpid o molt lent. Tots els éssers vius evolucionen adaptant-se a les condicions del medi.
Algunes de les adaptacions biològiques poden ser:

Segons si les espècies s'han adaptat a desenvolupar la seva activitat durant el dia o la nit, es distingeixen:
-Espècies diürnes. Tenen molt bona visió en colors i molt aguda. Per exemple, l'àguila.
-Espècies nocturnes. Tenen visió nocturna sensible al color blanc i negre, acompanyada d'una oïda molt sensible. Per exemple, el mussol....

​

Zonificacions marines diferenciades

Zona supralitoral: anomenada també zona d'esquitxades, aquesta zona pràcticament mai es veu submergida. Els organismes que viuen en aquesta zona necessiten d'una emersió contínua i són espècies adaptades a unes condicions de vida dures, degut principalment a la manca d'aigua, la forta insolació que reben i els canvis en la salinitat. A causa d'això el nombre d'espècies presents en aquesta zona és reduït. L'amplitud d'aquest zona oscil·la entre uns pocs centímetres a diversos metres.

Zona mediolitoral: zona de marees o rompents, presenta espècies que toleren una immersió poc prolongada i mai immersions permanents. La seva amplitud dependrà de la força de l'onatge i la cursa de la marea.

Zona Infralitoral: zona amb una immersió contínua. El seu límit superior per tant el defineixen els organismes que requereixen una immersió permanent, mentre que el límit inferior es defineix per la desaparició de fanerògames marines (ex. Posidonia oceanica) i algues fotòfiles.

Zona circalitoral: el nivell superior d'aquesta zona ve definit, per la desaparició de les fanerògames marines i algues fotòfiles, fins a la profunditat màxima a la que poden habitar les algues unicel·lulars tolerants a una baixa il·luminació. El límit inferior vindria marcat per la zona d'extinció lumínica.

Zona Batial: comprèn el talús continental i es caracteritza per l'absència de llum. Les espècies d'aquesta zona se situen en zones de fort pendent del talús continental i de connexió amb les planes abissals.

Zona Abissal: comprèn les planes abissals, i a si no mateix rep la llum procedent de les radiacions solars.

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

Especies mes representatives del parc

Vegetació i flora
L'heterogeneitat del paisatge ha afavorit la formació ció de diferents comunidades vegetals, entre els quals destaquen els assentades a la zona dunar de serra Gelada, per posseir Espècies endèmiques com l'esperonet (Linaria arabiniana), la llunetes (Biscutella montana) o el ginebre marí (Juniperus macrocarpa), o com la camarinya (Corema album) una planta única a tot el mediterrani per tractar- es d'una mena de distribució atlàntica, que probablement, transportada per els aus va arribar a AQUEST litoral.
Les comunidades vegetals dels penya-segats también posseïxen plantes de gran valor, són espècies queels botànics denominen rupícoles i entre aque- stes trobem la silene d’Ifach (Silene hifacensis), que actualment s’està recuperant en l’àmbit del parc, l’orella de ratolí (Sarcocapnos saetabensis) o la canyeta d’or (Asperula paui subsp. dianensis).
En la major part de la serra Gelada podem observar matoll compost principalment per
romer (Rosmarinus officinalis), bruc d’hivern (Erica multiflora), càdec (Juniperus oxycedrus) i espart (Stipa tenacissima) acompanyats sovint per pi blanc (Pinus halepensis) i alguns exem- plars de carrasca (Quercus rotundifolia) d’escàs port. Hi ha també vestigis de vells cultius, on s’aprecien exemplars dispersos de garrofera (Ceratonia siliqua) i olivera (Olea europaea). Aquests bancals abandonats han sigut
colonitzats, entre altres espècies, per coscolls(Quercus coccifera), llentiscles (Pistacia lentiscus) i arçots (Rhamnus lycioides). En les illes del parc predominin la Bufera arbusti- va (Withania frutescens), el salat veure (Suaeda vera) o l'arç intricat (Lycium intricatum). A l'illa de Benidorm, la figuera de pala (Opuntia ficusindica), una mena Procedent d'Amèrica introduida en el
mediterrani i que predomina en d'algunes zones. Una de les plantes de major valor ecològic és l'al- ga de Vidriers (Posidonia oceanica) que forma al parc extenses praderies submarines de vital importància per a la reproducció i la cria d'nomBrosa fauna marina.

FAUNA

Com Disposa d'un medi marí i d'1 Altre terrestre,la diversitat d'animals que Podem observar dins de del parc és Molt àmplia, comprenen Tots els Grans grups de fauna, des de Xicotets invertebrats pas- sant per peixos Fins a Grans mamífers. L'Abundància i la varietat d'Espècies comercials de les seues aigües és ben coneguda des de temps immemorials, la qual cosa els va convertir en zones de pesca Molt apreciades pèls Habitants dels pobles costaners, Especialment a els fons de l'Illa de Benidorm , on actualment el promontori submergit de la Llosa posseïx, dins de l'busseig esportiu, 1 reconegut prestigi.

Aquest espai natural també acull una de les poques poblacions de dofí mular (Tursiops trunca- tus) assentades en aigües de la península. Es trac- ta d’un grup familiar que nada i s’alimenta amb prou freqüència per la zona, inclosa dins d’un ter- ritori més ampli que probablement comprenga tota la franja litoral de la província d’Alacant.
De la fauna terrestre, destaquen el grup de les aus marines, perquè tenen en el parc importants zones de cria. L’escateret (Hydrobates pelagicus melitensis) que nidifiquen en l’illa Mitjana i en la de Benidorm, té en aquesta última, una de les colònies de reproducció més gran del mediterrani occidental, amb més de 500 parelles.

​

LA POSIDONIA OCEÀNICA

L'entorn submarí de la Serra Gelada posseeix comunitats biològiques molt interessants i de gran valor ecològic. És el cas de les praderies de Posidonia oceanica, que encara que són conegudes localment com Alguers, es tracta d'una planta marina amb flors, exclusiva de la Mediterrània.
Les praderies de Posidonia oceanica tenen un paper molt important en l'ecosistema marí perquè:

- Són el principal productor d'oxigen en el mar, com un pulmó a la Mediterrània.
- Constitueixen una zona fonamental per a la reproducció, cria, alimentació i refugi
de nombroses espècies de fauna marina.
- Eviten l'erosió de la costa i, per tant, la regressió de les platges, a atenuar el
impacte de l'onatge i retenir els sediments.

Durant els mesos d'hivern i començament de la primavera és fàcil veure a les platges restes de tiges i fulles mortes de posidònia, porcions d'aquests tiges, fulles i sorra són rodats en el fons per l'onatge donant com a resultat unes boles característiques anomenades pilotes de mar.

Si en les vostres platges trobeu acumulacions de fulles i pilotes de Posidònia, penseu que és un indicador del bon estat de conservació de la praderia de Posidonia i de la vostra costa.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​